Fotografies de l'obra de Henry Moore a l'exposició del Caixa Fòrum

Aquí adjuntem algunes fotografies realitzades per nosaltres mateixes la passada Tardor del 2006, on varem tenir el plaer d'anar a visitar les obres de Moore al Caixa Fòrum de Barcelona.

El títol de l'exposició era " Henry Moore ". La data d'inauguració va ser al 19/7/06 i va ser tancada al 29/10/06. La comissaria era Anita Feldman Bennet, Conservadora de Henry Moore Foundation. El criteri de la comissaria per distribuïr les obres va ser cronològic i per ordre temàtic. Van ser exposades 160 obres.

Vertical motif, 1955-56, LH 386

Rey i reina

Material : Bronce.

Mesures : 170 x 150 x 95 cm

Arp: cabezas dadaístas y concreciones orgánicas

La obra de Hans Arp es la esencia misma de la escultura biomórfica . Cómo ningún otro artista precedente ,Arp convirtió sus esculturas en metáforas del acto demiúrgico análogo a la naturaleza. Y como ningún otro artista, unió la esbelta forma estructural con la esencia pura del crecimiento orgánico. Para ello, recorrió toda la jerarquía evolutiva, desde el mineral a la flora, la fauna y el cuerpo humano, en un intento de probar la inexistencia de toda la jerarquía y que las mismas fuerzas rigen todas las cosas. Arp imaginó “el sueño cósmico de la unidad y de la transformación a partir de aspectos burlescos“(C.Giedion-Welcker). ”De un vellón del cielo nace una hoja. La hoja se convierte en un jarrón y aparece un enorme ombligo. El ombligo se convierte en un sol, una fuente inconmensurable, la fuente originaria del mundo”.

El artista de Estrasburgo inició su trayectoria como pintor inmerso en el expresionismo y en el grupo Der Blaue Reiter (Caballero Azul). En 1916, este joven, poeta y artísta se unió a los fundadores del dadaísmo de Zúrich, que se reunían en el Cabaret Voltaire. En aquella época, Arp serraba y cortaba sus primeros relieves policromos de contornos superpuestos realizados en madera : un alfabeto pictórico que extrae sus propias conclusiones de los montajes planos de Picasso con los jeroglíficos de mostachos, gorros de policía, tenedores, ombligos, espejos, huevos fritos, etc.,y cuya ocurrente yuxtaposición refleja el humor verbal de sus poemas. Durante los años veinte, su excéntrica concepción se centró en la creación de óvalos fluidos con formas amébicas y contornos ondulantes.
Arp subrayó en repetidas ocasiones el principio aleatorio que yace bajo estos primeros relieves en los que las formas parecen nadar en corrientes opuestas.
No obstante, para Arp la ley del azar no implicaba lo mismo que para Duchamp y su estrategia de la indiferencia o para los surrealistas y sus estrategias de percepción del Yo. Para Arp, más que de una escisión del diseño artístico, se trataba de una devoción total al inconsciente, al proceso anónimo, al “don de las musas ”o, en palabras de Novalis, “a la gracia de un ser superior” una especie de causa originaria que crea la “vida pura”. Tras ello, se oculta un concepto romántico del arte y del artista que en la obra de Arp pierde todo lo informe y vago y se “concretiza” en entidades firmemente contorneadas.

En 1929, Arp realizó esculturas redondeadas en mármol, yeso y bronce, a las que denominó “concreciones” y que deseaba instalar en modestas ubicaciones en bosques, montañas y paisajes rurales. En un principio, aproximadamente en la misma época que la de Giacometti creó sus juegos de mesa, Arp colocó formas más pequeñas a modo de esporas sobre un fruto más grande. A su vez, sus obras adquirieron formas más parecidas al torso y posteriormente desarrolló una sintaxis viva y uniforme de formas orgánicas condensadas e invertidas.
La densa calidad escultural de estas obras era tan diferente de las metamorfosis fragmentadas del surrealismo cómo de los órdenes geométricos que prevalecieron en la obra del grupo Abstracción-Création. A mediados de loes años treinta, Arp se distanció de ambos movimientos.
Que extraordinaria riqueza la de la simplificación.
Germinación, brote y florecimiento, crecimiento y difusión, endurecimiento, coagulación, curvatura, complejidad…La piedra inorgánica y el bronce pulido cobran vida gracias a una fuerza interior : su exterior vibra como una membrana pulsada por energías internas, jugos y ritmos, plena y redondeada. La vida es fruto o división celular, todo en el sentido de la biología vitalista que Arp volvió a exhibir como la devoción natural de un triunfo tardío. Con la llegada de la guerra, sus esculturas se erigen aún más, estirándose a modo de signos lacónicos que, nacidos de naturalezas muertas de frutas y piedras prosaicas, alcanzan los reinos animal y humano, A pesar de conservar su aspecto de crecimiento vegetal. Tras la guerra, su obra se carga de verticalidad suave. Las protuberancias parecen podadas con un cuchillo, sin que ello las desprovea de su fuerza vital. La base empieza a ocupar un papel vital en el ritmo estructural. En su obra de madurez, el aspecto semiótico se consolida en susu relieves recortados visibles desde todos los ángulos. El crecimiento forma parte de la imagen. ¿Se trata acaso de un resumen, de una estilización heráldica o tal vez de una esquematización de su obra vital?

Informació treta del llibre “Arte del siglo XX” Taschen. Edición de Ingo F. Walter.

El treball de Moore

Henry Moore (1898-1986) va néixer a Anglaterra, Castleford al Comptat de York . Castleford era un poblat miner de carbó. Eren nou germans però un d’ells va morir. A la primera escola on va anar va ser Leads i malgrat que als seus pares no volien que es dediqués a l’escultura ell va seguir la seva carrera a l’escola Royal Collage, a Londres, una de les millors escoles d’art.
Els primers materials amb que treballava eren :el formigó, la pedra anglesa i la fusta. Una de les seves característiques és que treballava amb la sinceritat dels materials, és a dir, conservant la forma de la pedra i no canviant-li les característiques .Moore també treballava molt amb l’escultura espaialista, tret que va treure de Lucco Fontana. L’escultura espaialista treballa el buit i el ple, és a dir, obrint forats. El més important no és on hi ha material sinó també on no n’hi ha.
Els seus temes preferits eren:
- Figura reclinada: La descobreix a partir d’una fotografia que va veure un dia d’ una escultura precolombina.
- Mare i fill: A partir de la relació amb la seva mare.
- Formes internes i externes
Moore viu la Primera Guerra Mundial i es consciència molt de les guerres a partir que un dia li tiren una bomba de gas. Comença a fer cascos que venen d’un gravat, El Presoner Espanyol (litografia).El Presoner Espanyol el fa perquè vol enviar diners als refugiats espanyols que estan a França a causa de la Guerra Civil Espanyola.
Més tard comença a fer escultures amb fils, que és de Naun Gavo (rus) de qui agafa la idea. Una escultura amb fils és “ Bird Basket “ (ocell amb forma de cistell).
Comença la Segona Guerra Mundial i totes les escoles tanquen. Moore no té materials per a treballar i és a partir d’aquí que comença a dibuixar.
Fa una sèrie, Shelters que són dibuixos de refugiats al metro de Londres. Per aquests dibuixos utilitza: llapis, aquarel·la aiguada, pastels, ploma... i desprès d’haver dibuixat rasca amb una llima.
Al cap d’un temps Moore marxa a 40 km de Londres, a una granja i la converteix en tallers. A partir de que acaba la Segona Guerra Mundial canvia la seva manera de treballa, ara treballarà amb la tècnica del moldejat. En aquest moment utilitzarà materials com: l’escaiola, argila, terracota, bronze...i farà escultures més detallades. Començarà a transformar les seves escultures en paisatges naturals.
Hi ha moltes dificultats en enmarcar-l’ho en una tendencia o moviment, no abandona mai completament la figuració i en les seves obres sempre trobem precedents que ens porten al cos humà.


Apunts trets de l’explicació del monitor feta a l’exposició de Henry moore (Caixa Forum)a principis de curs de l’any pasat.

Biografia Hans Arp

Poeta, pintor i escultor francès. Inicia la seva formació en l'Escola d'Arts Decoratives d'Estrasburg, estudiant en Weimar (1905 – 1907) i en la Académie Julian de París (1908). En 1909 es troba a Suïssa, on coneix a Kandinsky, arribant a exposar amb la Blaue Reiter. En 1914, ja a París, entra en contacte amb l'avantguarda francesa i amb personatges tan importants menjo Apollinaire, Delaunay, Max Jacob, etc. L'esclat de la guerra li fa regressar a Suïssa on madura, al costat de la seva esposa Sophie Taeuber, el seu estil personal de composicions abstractes amb formes ovalades o curvilínies, situades entre el constructivismo i el surrealisme.La seva participació, juntament amb Hugo Ball, en les vetllades del Cabaret Voltaire, li converteixen en un dels membres destacats del dadaísmo en Zurich: col·labora en les revistes i inicia així mateix els seus experiments amb la composició automàtica, amb elements casuals o azarosos. En 1919 – 1920 llança el moviment dadá en Colònia amb Max Ernst, coneix a Schwitters i a Lissitzky, amb qui publica en 1925 Els Isms de l´Art, assaig sobre els moviments artístics contemporanis. En la dècada dels 30 col·labora en la fundació del grup Abstraction-Création i inicia l'escultura de volum, inclinant-se per sensuals peces abstractes que comporten cert desenvolupament orgànic sense arribar a reproduir animals o plantes ja existentepor, en la qual intenta suggerir formes preses d'un creixement purament intern. En 1943 mor la seva esposa accidentalment, apareixent en 1946 La seu de l'aire, obra que reuneix els seus poemes en francès. A partir d'ara la seva obra escultòrica arriba a notorietat internacional, evolucionant les seves formes cap a una abstracció cada vegada major. Sense escola ni deixebles, la seva obra exerceix gran influència en el desenvolupament de l'art contemporani. En els anys finals de la seva vida obté importants encàrrecs i honors, incloent un relleu per a la seu de la Unesco a París (1958) i arribant a merèixer l'aprovació dels minimalistas.